PRESÈNCIES D'ALTRE TEMPS

Presències d’altre temps

Qui no ha recorregut mai una casa abandonada, o unes sales que no s’habiten des de fa anys?

Ja de nin gaudia d’aquestes experiències.

Visitar una gravera, una caseta mig esbucada oberta de pinta en ample, un cementiri de cotxes, una fàbrica caiguda en desús. És una experiència única, introspectiva, misteriosa. S’apodera de tu una sensació de profanació de l’humil, de temor i per què no dir-ho, por.

Quan vàrem decidir fer la intervenció artística “A les onze el dimoni s’engronsa” a ca madò Antònia (Cantó des Càrritx, número 39 de Campanet) no tenia ni idea del que havia de fer al meu espai assignat, però tan sols me bastà entrar i recórrer un dia sol, la casa deshabitada des de fa anys, perquè totes les sensacions descrites s’apoderessin de mi.

Vaig arribar a la conclusió, que és la presència humana el que està impregnada en l’edifici abandonat, en les parets, els mobles, objectes i en tot. Presències d’altre temps que geloses, es neguen a deixar per sempre el seu espai vital, la seva propietat perduda. Fitant sobre l’extern, en cada passa que dona la mirada extingida del recel.

La instal·lació Presències d’altre temps, vol reflectir aquest sentiment. La perdurabilitat de les persones que visqueren en un lloc, ara abandonat.

He d’agrair la paciència, als amics i familiars que em feren de motlle en l’elaboració de les cares que composen la instal·lació. Mesclant-se d’aquesta manera, amb els inquilins que encara avui, habiten ca madò “Cusseta”.

Bartomeu Pons Capó Campanet , agost de 2010